Astronomia. Especial eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026. Primera entrega
Astronomia. Especial eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026. Primera entrega
Quan la Lluna amaga el Sol: com funcionen els eclipsis solars i quines classes hi ha
Primer lliurament de la sèrie especial d’articles per a entendre la mecànica dels astres i preparar-nos per a l’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026
Els eclipsis solars s’esdevenen quan la Lluna, en fase de nova, s’alinea entre la Terra i el Sol, amb la qual cosa projecta l’ombra sobre la superfície del planeta. La llum del Sol que il·lumina la Lluna crea un con d’ombra i una zona de penombra.
Hi ha tres classes d’eclipsis solars: total, anular i parcial. També n’hi ha un altre que és ben estrany, l’eclipsi híbrid, que és una combinació del total i de l’anular.
Eclipsi total
La Lluna es troba en el perigeu (prop de la Terra) i el con d’ombra aplega directament al nostre planeta. L’àrea de la superfície terrestre on cau el vèrtex del con d’ombra s’anomena franja o banda de la totalitat perquè és on es produïx l’eclipsi total. En eixa franja la Lluna cobrix tot el disc solar i enfosquix durant uns quants minuts. La banda de la totalitat és una llenca estreta, d’uns 200 km d’amplària de mitjana: per això contemplar un eclipsi total de Sol és una vivència única i ben curiosa, a més d’astoradora. A la zona de la Terra on la Lluna projecta la penombra percebem un eclipsi parcial.
Eclipsi anular
La Lluna es troba en l’apogeu (apartada de la Terra) i el con d’ombra no aplega al nostre planeta directament, sinó que ens aplega l’antiombra. Com que la Lluna està més lluny de la Terra que en un eclipsi total, no tapa tot el disc solar i rodant el satèl·lit veiem un anell lluminós anomenat anell de foc.
La Lluna només cobrix un part del disc solar perquè no està alineada del tot amb la Terra i el Sol. L’ombra del satèl·lit no toca la superfície terrestre, només la penombra. Fa l’efecte que al Sol li hagen pegat un mos. A més, com hem indicat més amunt, la zona de penombra durant un eclipsi total també percep un eclipsi parcial.
És un eclipsi ben peculiar, ja que es produïx només unes quantes voltes durant cada segle. Depenent de la ubicació de l’observador, pot ser anular o total. La Lluna es troba just a una distància precisa per a que el vèrtex del con de l’ombra caiga només a mitjan camí del recorregut de l’eclipsi sobre la superfície de la Terra, mentre que al principi i al final de la trajectòria hi cau l’antiombra. Dit amb altres paraules: a causa de la curvatura de la Terra, les zones que cauen dins de l’ombra experimenten un eclipsi total i les que cauen en l’antiombra en viuen un d’anular.
apogeu: Punt de l'òrbita de la Lluna o d'un satèl·lit artificial que gira al voltant de la Terra en què la distància a la Terra és màxima. (dnv)
antiombra: Regió cònica de l'espai, oposada pel vèrtex al con d'ombra projectat per la Lluna, des de la qual un eclipsi de Sol es veu com a anular. (dnv)
banda o franja de la totalitat: Trajectòria que traça el con d’ombra de la Lluna sobre la superfície terrestre durant un eclipsi solar total. És una llenca estreta d’uns 200 km d’amplària i només els observadors situats dins d’eixa trajectòria veuen que la Lluna amaga completament el Sol i es fa fosc.
línia central de la banda de la totalitat: Línia imaginària que discorre exactament pel centre de la franja de la totalitat. Al llarg d’eixa línia, la fase de la totalitat és on més temps dura.
perigeu: Punt més pròxim a la Terra de l'òrbita d'un astre o d'un satèl·lit artificial. (dnv)
totalitat d’un eclipsi: Període de l’ocultació total de l’astre eclipsat. (diec)
GOM
