Astronomia. Especial eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026. Cinquena entrega

Astronomia. Especial eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026. Cinquena entrega

L’eclipsi solar total del 30 d’agost de 1905 al País Valencià

El darrer eclipsi total de Sol que visquérem al País Valencià s’esdevingué 121 anys arrere. En aquella ocasió els astrònoms més notables d’arreu del món recalaren a les nostres comarques per a desvelar els misteris del Sol. 

Els eclipsis no són fenòmens aleatoris, sinó que seguixen un patró i podem predir-los, per això, la comunitat científica internacional sabia que el 30 d’agost de 1905 hi hauria un eclipsi total de Sol a la península Ibèrica i que la banda de la totalitat abastaria des de València fins a l’Hospitalet de l’Infant. 

Els eclipsis sempre han constituït ocasions excepcionals per a les investigacions astronòmiques, astrofísiques i meteorològiques i les expedicions científiques s’ordixen de molta bestreta, cuidant cada detall amb rigor i precisió.

Per a l’esdeveniment del 30 d’agost de 1905 calia triar primerament l’indret més adient per a l’observació, al més prop possible de la línia central de la banda de la totalitat, que és el lloc on més temps dura el fenomen. A més, calia tindre en compte altres factors, com les vies de comunicació per a traslladar els aparells, l’allotjament dels científics, l’absència de muntanyes que taparen l’horitzó i l’oratge.

El geòleg i astrònom valencià Josep Joaquim Landerer i Climent informà que els millors indrets per a l’observació de l’eclipsi del 30 d’agost de 1905 eren Alcalà de Xivert i Alcossebre, a la comarca del Baix Maestrat, per reunir les condicions idònies: es trobaven en la línia central de la franja de la totalitat, ben comunicades, amb l’horitzó sense muntanyes i poques probabilitats de tempestes durant el mes d’agost.

D’eixa manera, bona part de les comissions científiques d’arreu del món s’instal·laren a Alcalà de Xivert i Alcossebre. Els astrònoms més notables de l’època, com el mateix Landerer, Pierre Janssen i Milan Štefánik, es traslladaren a eixos dos pobles per a observar i estudiar l’eclipsi.

Alcalà de Xivert i Alcossebre no foren, però, les úniques localitats que reberen expedicions científiques. Des de Tortosa fins a la Cartoixa de Portaceli diverses expedicions plantaren tota classe d’aparells d’observació. Les altres poblacions valencianes que triaren els científics per a les seues investigacions foren Vinaròs –amb Josep Comas al capdavant–, Torreblanca, Catí, Benicàssim, Castelló de la Plana, Sagunt i Portaceli.

Què pretenien estudiar els científics?

Les setmanes prèvies al 30 d’agost de 1905, el nord del País Valencià era un formiguer de vaixells i de carruatges que venien de lluny carrejant embalums que contenien tota classe de telescopis, teodolits, estacions meteorològiques (baròmetres, termòmetres i higròmetres), càmeres fotogràfiques, celòstats, heliòstats, espectrògrafs, fonògrafs i complicats dispositius auxiliars.

Podeu figurar-vos la dificultat de trafegar un instrumental tan delicat i voluminós. Per exemple, la comissió russa de l’Observatori de Pulkovo aplegà per mar, desembarcà els aparells en llanxes que els arrimaren a la vora, i d’ací els traslladaren en carro a l’emplaçament d’Alcossebre. Un altre exemple és el de la comissió de París, que s’allotjà a Alcalà de Xivert, a on envià el material embalat en vint caixes.

Les comissions científiques es proposaven fotografiar la corona solar per a conéixer la composició física i química de l’astre, determinar l’existència del planeta Vulcà, analitzar la llum polaritzada, estudiar la cromosfera, les protuberàncies i l’energia de les flames solars i la desviació i la intensitat del corrent magnètic solar i terrestre, efectuar observacions meteorològiques... 

Per unes quantes setmanes les comarques valencianes esdevingueren el centre del món científic. El moment culminant aplegà el 30 d’agost a les 11:56 h, quan començà l’eclipsi que duraria 2 h 40 min; la fase de la totalitat s’inicià a les 13 h 17min i duraria 3 min 42 s –gairebé quatre minuts de foscor. La comunitat científica internacional recopilà molta informació que aprofitaria per a la comprensió del Sol, de manera que podien justificar amb escreix els viatges en carro i en vaixells amb caixes de fusta reblides de vidre delicat i l’atrafegament d’hores de muntatge davall el sol d'estiu.

Una coincidència astoradora

Si comparem els mapes dels eclipsis del 30 d’agost de 1905 i del 12 d’agost de 2026, copsarem que a la península Ibèrica la franja de la totalitat té un recorregut similar en ambdós trobades. Si filem més prim i augmentem el zoom dels mapes, copsem que la línia central de la banda de la totalitat de sengles eclipsis travessa Alcalà de Xivert i Alcossebre. 

Glossari

banda o franja de la totalitat: Trajectòria que traça el con d’ombra de la Lluna sobre la superfície terrestre durant un eclipsi solar total. És una llenca estreta d’uns 200 km d’amplària i només els observadors situats dins d’eixa trajectòria veuen que la Lluna amaga completament el Sol i es fa fosc.

baròmetre: Instrument per a mesurar la pressió atmosfèrica. (dnv)

celòstat: Instrument que permet l'observació continuada d'una determinada part del cel sense que siga necessari modificar l'orientació del dispositiu òptic amb què es fa l'observació. (dnv)

corona solar: Regió més externa de l'atmosfera del Sol, de forma irregular, que s'observa especialment en els eclipsis totals de Sol. (dnv)

cromosfera: Capa de l'atmosfera del Sol entre la fotosfera i la corona, de color rogenc i constituïda principalment per hidrogen inflamat. (dnv)

espectroscopi: Instrument òptic que permet l'observació visual de l'espectre de la radiació estudiada. (dnv)

espectrògraf: Espectroscopi que permet el registrament de les longituds d'ona dels components de la radiació estudiada. (dnv)

fonògraf: Aparell que per mitjans mecànics registra i reproduïx les vibracions de la veu humana o de qualsevol altre so. (dnv)

fotosfera: Capa més profunda de l'atmosfera del Sol d'on prové quasi tota la radiació visible que arriba a la Terra. (dnv)

heliòstat: Instrument format per un espill muntat sobre un eix mòbil i que servix per a reflectir els rajos solars en una direcció determinada. (dnv)

higròmetre: Aparell per a mesurar la humitat atmosfèrica. (dnv)

línia central de la banda de la totalitat: Línia imaginària que discorre exactament pel centre de la franja de la totalitat. Al llarg d’eixa línia, la fase de la totalitat és on més temps dura.

protuberància: Núvol enorme i dens d'hidrogen visible en la superfície solar. (dnv)

teodolit: Instrument de precisió que servix per a mesurar angles horitzontals i verticals. (dnv)

totalitat d’un eclipsi: Període de l’ocultació total de l’astre eclipsat. (diec)

Vulcà: És el nom d'un planetaque durant un temps se suposava que es trobava al Sistema Solar, entreMercurii el Sol. En 1915 Albert Einstein, aplicant la teoria de la relativitat,demostrà que era inexistent.

Bibliografia

Canseco Caballé, Manuel. 2005. Eclipses totales de Sol en Castelló de la Plana 1860 y 1905. Castelló de la Plana: Ajuntament de Castelló de la Plana i Planetari de Castelló.

GOM