Astronomia. Especial eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026. Huitena entrega
Astronomia. Especial eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026. Huitena entrega
De l’eclipsi total de Sol a la nit màgica dels Perseids
El cel del 12 d’agost ens oferirà una doble cita astronòmica que ens convida a esguardar el firmament com mai abans ho havíem fet. En este article expliquem què són les pluges d’estreles i per què es produïxen.
El pròxim 12 d'agost de 2026 viurem una jornada històrica: la foscor absoluta de l’eclipsi solar de la vesprada donarà pas, en caure la nit, al pic d'activitat de les Llàgrimes de Sant Llorenç. Fins i tot en el moment precís de la totalitat de l’aplec còsmic tindrem la possibilitat de vore caure alguna estrela fugaç de la famosa pluja dels Perseids.
Què són realment les estreles fugaces?
La pluja d’estreles es coneix tècnicament com a pluja o eixam de meteors perquè les estreles fugaces no són estreles que es despengen de la volta celeste, sinó meteors, és a dir, partícules de matèria còsmica que penetren a l’atmosfera terrestre a gran velocitat i provoquen les llampades que observem al cel.
Les pluges de meteors es repetixen periòdicament i s’originen aparentment en una regió del firmament que es diu radiant. Els eixams de meteors reben el nom de la constel·lació de la qual semblen partir. D’eixa manera, els Perseids es diuen així perquè el radiant o punt de partida es troba a la constel·lació de Perseu. Cal fer notar que en la nostra llengua la nomenclatura de les pluges de meteors és en gènere masculí (* les Perseides és incorrecte).
Els Perseids a la fresca de l’estiu
Els Perseids no és l’única pluja de meteors, sinó que durant tot l’any els amants de l’astronomia tenen l’oportunitat de contemplar diverses pluges, com ara, els Capricòrnids, els Aquàrids, els Gemínids, els Lírids... Els Perseids és l’eixam més popular per la intensitat i perquè, com que apareixen en ple estiu, podem esperar-los ajaguts al ras gaudint d’una nit càlida.
Els Perseids ens visiten cada any entre el 17 de juliol i el 24 d’agost i assolixen el pic d’activitat la nit entre el 12 i el 13 d’agost, en la qual poden aplegar a caure fins a 100 meteors per hora. També són coneguts com les Llàgrimes de Sant Llorenç per la proximitat de la festa del màrtir (10 d’agost) al màxim de la pluja. Les traces de llum, doncs, esdevenen una metàfora de les llàgrimes del sant que li ameraren els ulls en ser cremat en una graella.
Com podem reconéixer la constel·lació de Perseu?
Més amunt hem comentat que el radiant dels Perseids es troba a la constel·lació de Perseu. Haurem de fixar-nos, per tant, en eixa àrea del cel per a contemplar-los i demanar un desig cada volta que descobrim precipitar-se una estrela fugaç.
Perseu no lluïx tant ni és tan bona de reconéixer com altres constel·lacions, però sortosament es troba a tocar de Cassiopea, una de les formacions més visibles del cel que ens aprofita de referència. Mirant cap al nord-est, el dibuix de Cassiopea és ben fàcil d’identificar, ja que les estreles són brillants i, depenent de l’orientació, descriuen una W o una M allargades, com una ziga-zaga. Trobareu el cos de Perseu estés per davall de Cassiopea, amb les dos estreles més lluentes al bell mig de la constel·lació: Mirfak i Algol.
L’origen de les pluges de meteors: boles de gel brut
Els cometes són cossos celestes formats per un nucli i una cua o coma llarga. Descriuen una òrbita generalment el·líptica allargada i propinqua al Sol en un tram del recorregut. Es componen d’aigua, diòxid de carboni, amoníac, metà, ferro, magnesi i silicats, substàncies que es troben congelades, raó per la qual hom els descriu com a boles de gel brut.
Quan un cometa s’acosta al Sol, part del gel es calfa i es torna vapor. Les partícules que conté s’alliberen i devessall de meteoroides s’escampa al llarg de l’òrbita. La Terra es desplaça a l’entorn del Sol pel moviment de translació i cada any, en la mateixa època, s’encreua amb l’òrbita d’eixe cometa. Aleshores, el reguitzell de pols travessa la capa exterior de l’atmosfera terrestre. Com que la matèria hi entra a una velocitat extremadament ràpida, en friccionar amb l’aire assolix una temperatura molt elevada i els brins de pols s’encenen i es desintegren. En encendre’s, les partícules esdevenen punts de llum, les populars estreles fugaces, que cauen ràpidament i s’apaguen en un dir Jesús.
El cometa Swift-Tuttle (formalment 109P/Swift-Tuttle) és el cos progenitor de la pluja de meteors dels Perseids. Rep el nom dels dos astrònoms que els descobriren en 1862, Lewis Swift i Horace Parnell Tuttle. El seu nucli fa 26 km de diàmetre i el període orbital és de 133 anys. En 1992 visità el sistema solar interior i es pogué observar amb prismàtics. Tornarà a passar-hi en 2126.
meteor: Llampada que provoca un meteoroide en incidir en l’atmosfera terrestre.
meteoroide: Cos sòlid extraterrestre que orbita al voltant del Sol. (DNV)
període orbital: Temps que tarda un cos a completar l’òrbita a l’entorn d’un altre cos més massiu.
GOM
