Astronomia. Especial eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026. Dotzena entrega
Astronomia. Especial eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026. Dotzena entrega
La màgia de l’eclipsi en imàtgens
Recorrem la geografia valenciana a través d'una tria de fotografies i vídeos de l’eclipsi del 12 d’agost enviats pels nostres lectors. Un viatge visual per l'Alcúdia de Veo, Benicàssim i Matet que capta des de la pèrdua progressiva de llum i les reaccions de la natura fins als colors impossibles de la corona solar.
L’Alcúdia de Veo (Plana Baixa)
Ens envien una imatge i un vídeo presos des de la part més alta del nucli urbà del poble. La fotografia capta com el Sol es resguarda darrere del contorn prominent de la Penya Parda. L’astre rei projecta un halo daurat i càlid que ressalta el perfil de les muntanyes de la Serra d'Espadà.
En el vídeo, en canvi, la foscúria es fa palesa de manera sobtada i pregona quan la Lluna tapa el disc solar. Encara que la fase de totalitat para oculta darrere del relleu de la Penya Parda, el cel adquirix el to blavós de la nit crepuscular i la vegetació queda submergida en ombres denses. A l’esquerra de la Penya Parda resplendix amb una claredat pètria el planeta Venus, o com diuen a l’Alcúdia de Veo, l’estrela del pastor. Popularment rep eixe nom perquè és el primer objecte celeste lluminós que apareix al vespre i el darrer a fondre’s a la matinada.
La nostra corresponsal de l’Alcúdia de Veo testimonia com la natura reacciona a la minva de lluminositat. Ens conta que, al camí estant, observa tres parots o libèl·lules que, atribolats per la nit sobtada, inicien un vol rasant buscant un lloc on arrecerar-se. Un detall que deixa constància de com el regne animal rep la breu i màgica foscor de l'eclipsi.
Platja de Benicàssim (Plana Alta)
Ens envien dos fotografies ben pintoresques. En la primera imatge s'aprecia en tota la seua bellesa el moment màgic de la totalitat. La Lluna cobrix perfectament el disc solar i tot rodant apareix l’aurèola radiant de la corona solar. El cel enfosquix i el paisatge oferix contrasts cromàtics amb les siluetes de les palmeres, els fanals i els terrats on la gent contempla l'espectacle.
La segona fotografia descriu de forma impecable el transcurs exacte del tercer contacte: l’instant precís en què acaba la fase de totalitat. S'hi observa una llampada encegadora de llum solar que emergix amb un fulgor inusitat sobre el marge inferior del disc fosc. Eixe fenomen es coneix com l’anell de diamant i marca l'inici de la tornada de la llum. D’ací en avant tornaran a formar-se les perles de Baily i la Lluna continuarà el seu desplaçament progressiu fins a separar-se completament del Sol uns 50 minuts més tard, moment en què acabarà l'eclipsi.
Matet (Alt Palància)
Ens apleguen dos imàtgens que ens deixen bocabadats. En la primera fotografia, presa des del voral d'una carretera, la corona solar sobre l'horitzó pren un protagonisme absolut. El cel mostra un degradat de colors ben singular: un blau plomís i apagat en la part superior que es tiny de tons rosacis i ataronjats allà on la penombra crepuscular frega les siluetes fosques dels turons de l'Alt Palància. La llum ambiental, dèbil i matisada, embolcalla el paisatge rural —els cotxes aparcats, la carretera i la vegetació— en una atmosfera freda i misteriosa, pròpia d'un vespre anticipat.
La segona imatge capta un moment posterior, quan l’eclipsi està a punt d'acabar. El Sol, situat molt més raser, emergix com un punt de llum daurada i intensa que inunda el centre de la composició. L'atmosfera es tiny d'un carabassa càlid que banya la línia de l'horitzó, mentre que el primer pla —la carretera, els vehicles i els màrgens— contrasta en un contrallum accentuat que perfila les ombres de la infraestructura i de la vegetació abans que el Sol tramunte les muntanyes.
GOM
