Astronomia. Especial eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026. Sisena entrega

Astronomia. Especial eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026. Sisena entrega


L’eclipsi solar total que astorà el rei Jaume I 

El Llibre dels fets immortalitza el moment en què el Sol s’apagà a Montpeller el 3 de juny 1239, un esdeveniment aborronador que permeté esguardar set estreles en ple dia i que hui ajuda a datar les campanyes del Conqueridor. 

El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes del monarca. Gràcies a eixa voluntat de deixar per escrit els esdeveniments més destacats de la seua existència, hui tenim un llegat de valor incalculable, ja que a partir de la lectura de l’obra, coneixem detalls sobre la seua infantesa, les conquestes de Mallorca i de València, els conflictes amb els sarraïns i la malaltia que desembocaria en la seua mort, entre d’altres.

En l’apartat 241 del Llibre dels fets llegim com Jaume I s’astorà davant d’un eclipsi solar total. El sobirà havia aplegat a Montpeller el dijous 2 de juny de 1239 per a recaptar diners per a la conquesta del Regne de València. Al sendemà mateix, 3 de juny, entre el migjorn (12 del migdia) i l’hora nona (15 h), s’hi esdevingué un eclipsi que fou esbalaïdor, tant per la durada com per la foscor aparellada. Tal com relata el rei, en cobrir la Lluna completament el Sol, enfosquí i hom veié set estreles al cel. El rei immortalitzà el fenomen en la crònica personal d’esta manera:

E en aquell temps que nós estàvem en Muntpesler, vench-nos aquí lo comte de Tolosa e el comte de Prohença, e haguem grans corts d’òmens honrrats d’aquelles terres qui·ns venien veer. E açò fo .I. any aprés la presó de València. E entram en Muntpesler en dijous, e el divendres, entre·l migjorn e hora nona, fo eclipsis major que anch hom veés, de memòria de aquells qui ara són, car tot lo sol cobrí la luna e podia hom veer bé .VII. esteles en lo cel. E ab aytant, quan nós haguem bé feytes nostres fazenes en Muntpesler, a bé e a honrrament de nós, feem armar lo bus de Muntpesler, qui era bé .LXXX. rems, e venguem-nos-en tro a Copliure e per terra venguem-nos-en puys a València.


Segons els càlculs astronòmics actuals, la franja de la totalitat de l’eclipsi del 3 de juny de 1239 s’inicià a Veneçuela, travessà l’Atlàntic, s’endinsà en la península Ibèrica i en el sud d’Europa i acabà a Àsia. La durada fou de 2 h 39 min (des de les 10 h 43 min 37 s fins a les 13 h 22 min 01 s) i el període de la totalitat fou de 5 min 56 s. Montpeller es trobava dins de la banda de la totalitat, però al nord de la línia central i, per tant, la durada de la foscor completa fou menor, d’uns 3 min 34 s.



Quant a les set estreles de què parla Jaume I, els entesos pensen que eixos astres devien ser dos planetes –Venus i Saturn– i cinc estreles –Sírius, Capella, Rigel, Proció i Betelgeuse.

La descripció de l’eclipsi en el Llibre dels fets ha permés a historiadors i astrònoms verificar i corregir la datació dels viatges i campanyes del rei en aquells anys amb una gran exactitud, cosa que fa palesa la importància de l’estudi dels eclipsis i d’altres esdeveniments astronòmics.

Glossari

banda o franja de la totalitat: Trajectòria que traça el con d’ombra de la Lluna sobre la superfície terrestre durant un eclipsi solar total. És una llenca estreta d’uns 200 km d’amplària i només els observadors situats dins d’eixa trajectòria veuen que la Lluna amaga completament el Sol i es fa fosc.

línia central de la banda de la totalitat: Línia imaginària que discorre exactament pel centre de la franja de la totalitat. Al llarg d’eixa línia, la fase de la totalitat és on més temps dura.

totalitat d’un eclipsi: Període de l’ocultació total de l’astre eclipsat. (diec)

Bibliografia

Álvarez Villarroya, Marcelino i Francisco Pavía Alemany. 2026. «El rei en Jaume i l’eclipsi solar a Montpeller». Daualdeu 30: 35-38

Canellas López, Ángel. 1986. «Relaciones políticas, militares y dinásticas entre la Corona de Aragón, Montpellier y los países de Languedoc de 1204 a 1349». Revista de Historia Jerónimo Zurita 53-54: 7-36.

Escartí Soriano, Vicent Josep i Antoni Ferrando Francés. 2024. Jaume I. Llibre dels fets. Fonts històriques valencianes. Sèrie Documents Històrics Valencians 14. València: Universitat de València i Acadèmia Valenciana de la Llengua. 

GOM

Entrades populars d'aquest blog

Borriana. Naix el Concert d’Estiu de l’Orquestra de l’Agrupació Filharmònica Borrianenca

Imatge
  Naix el Concert d’Estiu de l’Orquestra de l’Agrupació Filharmònica Borrianenca La formació musical, dirigida per Víctor Yusà Esteve, aplegarà més de seixanta músics, molts dels quals són professionals borrianencs que estudien a l’estranger. L’Orquestra de l’Agrupació Filharmònica Borrianenca (AFB) presentarà la primera edició del Concert d’Estiu, un projecte ambiciós que pretén instaurar una nova tradició cultural a la ciutat. La vetlada tindrà lloc el dissabte 19 de juliol a les 20 h al Teatre Payà i l’entrada serà lliure fins a completar l’aforament. Esta iniciativa representa una embranzida per a la música simfònica, ja que s’aplegaran més de seixanta músics que, davall la batuta de Víctor Yusà Esteve, oferiran un programa de gran qualitat amb obres de grans compositors com Mússorgski, Khatxaturian i Sibelius. Durant la setmana prèvia al concert els músics assagen intensivament per a que dalt de l’escenari la interpretació siga magistral. La plantilla de l’Orquestra ...
Més informació

Borriana. La revista Buris-ana compleix 70 anys

Imatge
  La revista Buris-ana compleix 70 anys En aquest mes de maig la revista Buris-ana , editada per l’Agrupació Borrianenca de Cultura (ABC), ha complit 70 anys. Tot i que l’ABC es va fundar en 1954, no va ser fins dos anys després que va eixir el primer número del seu òrgan de premsa. En tots estos anys se n’han publicat 243 números. El darrer acaba de vore la llum: el seu article principal és un text de Javier Ríos Mingarro sobre la història de l’Alqueria de Mascarós, l’heretat on es van plantar, al segle XIX, els primers tarongers de Borriana. Ara mateix Buris-ana és la capçalera de premsa local/comarcal més antiga –que encara es publique- del territori valencià. Durant estos 70 anys ha passat per les mans de molts directors i ha travessat diferents etapes, però sempre amb el sant i senya de proporcionar als seus lectors i lectores informació de qualitat sobre la cultura pròpia. El primer director de Buris-ana va ser Joan Baptista Ríos Martínez, que va regir la revista e...
Més informació

Borriana. El Cor Carnevale ompli d’esperit nadalenc l’església de la Mercé

Imatge
El Cor Carnevale ompli d'esperit nadalenc l’església de la Mercé BORRIANA – 22 de desembre de 2025 L’església de la Mercé de Borriana es va convertir ahir diumenge, 21 de desembre, en l’escenari d’una de les cites més esperades del calendari cultural d’hivern: el tradicional Concert de Nadal del Cor Carnevale. A partir de les 18.00 hores, el temple es va omplir de veïns i visitants que no es van voler perdre una vetlada musical marcada per la calidesa vocal i un programa seleccionat amb una cura exquisida davall la direcció de José Ramón Calpe Saera. L’actuació es va estructurar en dos parts clarament diferenciades, que van permetre al públic viatjar des de l’essència més popular fins a la creació contemporània. En la primera part, el cor va retre homenatge a les arrels de la tradició oral. Amb una execució precisa, els assistents van gaudir de nadales tan emblemàtiques com  Adeste Fideles ,  Fum, fum, fum  i  El noi de la mare . Estes peces van connectar ràpidament ...
Més informació