Astronomia. Especial eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026. Segona entrega
Astronomia. Especial eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026. Segona entrega
Els eclipsis totals de Sol: mecànica perfecta i misteris aborronadors
D’ençà que la Lluna comença a cobrir el Sol fins que els dos astres se separen, l'univers ens regala manifestacions extraordinàries que a la millor només viurem una volta en la vida.
Els eclipsis solars s’esdevenen quan la Lluna, en fase de nova, s’alinea entre la Terra i el Sol, amb la qual cosa projecta l’ombra sobre la superfície del planeta. La llum del Sol que il·lumina la Lluna crea un con d’ombra i una zona de penombra.
En un eclipsi total de Sol, el con d’ombra de la Lluna aplega directament al nostre planeta. L’àrea de la superfície terrestre on cau el vèrtex del con d’ombra s’anomena franja o banda de la totalitat perquè és on es produïx l’eclipsi total. En eixa franja la Lluna cobrix tot el disc solar i enfosquix durant uns quants minuts. La banda de la totalitat és una llenca estreta, d’uns 200 km d’amplària de mitjana. A la zona de la Terra on la Lluna projecta la penombra percebem un eclipsi parcial.
La trobada còsmica pas a pas
Els aplecs entre la Lluna i el Sol seguixen un patró seqüencial ben definit. En un eclipsi solar total considerem quatre moments claus, anomenats contactes. En el primer contacte la vora de la Lluna toca la vora del disc del Sol i comença la parcialitat; en el segon, la Lluna oculta el disc groc i comença l’eclipsi total; en el tercer, la Lluna, que continua desplaçant-se, deixa entrevore de bell nou el Sol, amb la qual cosa s’acaba la totalitat; en el quart contacte, les vores de la Lluna i del Sol es tornen a tocar pel costat oposat al primer contacte. L’eclipsi aplega a la fi quan els dos astres se separen, després del quart contacte.
Durant el període de foscor –entre el segon i el tercer contactes– podem viure tres sorpreses esbalaïdores. Primerament apareixen les perles de Baily, que són diversos punts de llum que brillen a la vora de la Lluna durant uns quants segons. Eixe efecte es produïx perquè la superfície de la Lluna no és llisa, i els raigs de la llum del Sol irradien a través de les valls i les muntanyes del satèl·lit. La darrera perla de Baily esclata en una llampada i forma un anell tènue de llum rodant la silueta de la Lluna; és el segon fenomen, anomenat l’anell de diamants, i apareix just abans i després de la totalitat. A continuació testimoniem la tercera meravella, la corona solar, que és una aura blanca i brillant envoltant el disc negre de la Lluna. La corona solar, que és la part exterior de l’atmosfera de l’astre rei, només podem observar-la a ull nu durant un eclipsi total i apareix en el moment en què assolix la totalitat.
Per què parlem de parcialitat en un eclipsi total?
Com heu copsat més amunt, la totalitat només es produïx entre el segon i el tercer contactes, que és quan la Lluna amaga completament el Sol. Entre el primer i segon contactes i entre el tercer i el quart contactes, l’eclipsi és parcial perquè la Lluna només oculta una part de l’astre rei, al qual sembla que li haja pegat un mos.
Fenòmens astoradors durant un eclipsi total de Sol
El Sol i la Lluna acaparen tota l’atenció durant esta fita astronòmica, no cal dir-ho, ja que en són els protagonistes absoluts. L’aplec dels dos astres duu aparellats fenòmens aborronadors perquè, en alterar-se l’horari habitual de la llum solar, els animals es confonen. D’eixa manera, les gallines s’ajoquen, el pardals alcen el vol per a anar al niu, els insectes nocturns apareixen i les flors es tanquen.
Durant la fase de la parcialitat, la llum del Sol travessa les fulles dels arbres i crea ombres en forma de mitja lluna. També podem contemplar eixes ombres estranyes a través d’un colador o d’una paleta.
La lluminositat ambiental minva, el cel adquirix la tonalitat d’una posta de Sol, la vista s’adapta a la poca llum, la temperatura baixa fins a 5 graus en uns quants minuts i el vent es para. Quan la Lluna tapa el Sol completament, cau la fosca de la nit i al cel es veuen les estreles i els planetes més lluents. És en eixe precís instant de plenitud quan es fa visible la corona solar, l'atmosfera externa de l'astre, que apareix com un halo rodant la silueta lunar. Es tracta d'un espectacle astronòmic de primer ordre que no només corprén els espectadors, sinó que oferix als científics una oportunitat única per a estudiar els misteris de la dinàmica solar des de la Terra.
banda o franja de la totalitat: Trajectòria que traça el con d’ombra de la Lluna sobre la superfície terrestre durant un eclipsi solar total. És una llenca estreta d’uns 200 km d’amplària i només els observadors situats dins d’eixa trajectòria veuen que la Lluna amaga completament el Sol i es fa fosc.
totalitat d’un eclipsi: Període de l’ocultació total de l’astre eclipsat. (diec)
Bibliografia
Canseco Caballé, Manuel. 2005. Eclipses totales de Sol en Castelló de la Plana 1860 y 1905. Castelló de la Plana: Ajuntament de Castelló de la Plana i Planetari de Castelló.
Marco Soler, Enric. 2025. «L’eclipsi de Sol del 12 d’agost de 2026». La Rella 38: 223-248.
GOM
