Astronomia. Especial eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026. Quinzena entrega
L'eclipsi
del 12 d'agost a través dels ulls dels nostres lectors
A guisa de comiat de la sèrie especial dedicada a l’eclipsi solar
total del 12 d’agost, vos oferim una tria de les imàtgens més fascinants que
ens han enviat els col·laboradors de la Plana Baixa
Amb esta entrega apleguem al final d'un viatge
fascinant que mamprenguérem quinze setmanes arrere. Al llarg d'estos quinze
articles hem explorat la naturalesa dels eclipsis, hem aprés a identificar-ne
les diferents fases i hem reculat en el temps per a recordar fenòmens històrics
memorables que van canviar el curs de la ciència i de la història. A més, hem
compartit consells pràctics i de seguretat per a preparar-nos millor davant
d'una cita astronòmica tan excepcional.
Esperem de tot cor que hàgeu gaudit d'estes
línies tant com nosaltres hem gaudit escrivint-les i documentant-les. Com a
colofó i agraïment per la vostra fidelitat, volem acomiadar la sèrie amb una
mostra ben entranyable: una selecció de les fotografies més espectaculars que
els nostres lectors han captat amb les càmeres, imàtgens que immortalitzen
moments únics d'este gran esdeveniment que perdurarà per a sempre en la memòria
col·lectiva.
L’Alcúdia de Veo
La imatge immortalitza l'inici subtil de
l'eclipsi parcial de Lluna de la matinada del 28 d'agost de 2026 (4.33 h),
observat des de l'Alcúdia de Veo. Després de recórrer la penombra terrestre
gairebé de manera imperceptible, el limbe esquerre del disc lunar comença
finalment a endinsar-se en l'ombra, en la primera etapa d'un enfosquiment
progressiu cap a tons rogencs. Enquadrada des de la natura, la Lluna brilla
entre núvols prims sobre el cimal d'un pi. Mitja hora més tard les nuvolades
ens deixaren amb la mel a la boca, ja que cobrien definitivament l'espectacle
astronòmic que tancava la temporada iniciada amb el gran eclipsi solar total
del 12 d’agost.
Tales
Captura de la fase de totalitat de l'eclipsi
solar del 12 d'agost des del municipi de Tales. La imatge mostra l'aurèola
lluenta de la corona solar en la màxima plenitud a l’entorn del disc negre de
la Lluna. A l'esquerra del limbe lunar distingim clarament un punt radiant,
corresponent a una enorme protuberància solar de 50.000 km de llargària. Una
protuberància és un núvol dens i enorme d'hidrogen, visible a ull nu a la
superfície solar durant un eclipsi total. Este espectacle efímer de la corona
solar i de la protuberància tingué una durada d'un minut i mig. Per als
assistents que s’aplegaren a la Plana Baixa, es tracta d'una experiència única
i irrepetible que ja no tornaran a contemplar mai en la vida… fora que es
tornen caçadors d’eclipsis.
Onda
En tons daurats i ocres, la natura terrenal i
el cosmos es fonen en un instant d'una bellesa gairebé mística captat des del
castell d'Onda. Sobre el perfil silent i majestuós de la Serra d'Espadà,
l'eclipsi ens regala l’esclat final: una llampada incandescent que resplendix
com un vertader anell de diamant just després d’acabar la totalitat. En primer
pla, la silueta fosca d'una tija s'alça vers el cel, estirant les fulles com si
volguera abastar els astres i reclamar la seua pròpia quota de protagonisme en
este ball de llum i ombra.
Borriana
Un diàleg poètic entre el cosmos i la gastronomia
de proximitat. El Sol, metamorfosat en una flonja i radiant truita de tons
daurats, veu interromput el lluent regnat per la silueta perfecta i atzabeja de
la paella, que fa el paper d'una Lluna de tefló impassible. Este
«eclipsitruita» domèstic demostra que la creativitat no té límits i que, entre
el foc de la cuina i la passió pels astres, qualsevol moment és bo per a retre
un homenatge d'allò més gustós als grans fenòmens de la natura.
GOM
