Borriana. Borriana acomiada les festes exaltant la tradició andalusa i el flamenc a la plaça Major

Borriana acomiada les festes exaltant la tradició andalusa i el flamenc a la plaça Major

BORRIANA – 14 de setembre de 2026

Borriana va posar punt i final a les festes patronals de la Mare de Déu de la Misericòrdia amb un espectacle carregat de sentiment. Ahir 13 d’agost a les 8 de la vesprada, la plaça Major es va omplir de gom a gom per a presenciar «Borriana: La nostra història, la nostra essència», un muntatge multidisciplinar que va fusionar la música simfònica amb la tradició folklòrica d'arrel andalusa i flamenca. L’esdeveniment, doncs, reflectix la línia cultural del govern municipal actual, que manté un especial interés en el foment de la tauromàquia i del flamenc com a eixos de l’agenda festiva.

La posada en escena va estar estructurada a través d'un guió dividit per capítols que combinaven intervencions de veu en off, projeccions sobre la història local i grans peces visuals i musicals. L'Orquestra Simfònica de l’Agrupació Filharmònica Borrianenca, davall la batuta de Víctor Yusà Esteve, va vertebrar la vetlada acompanyada per un elenc d'artistes de primer nivell.

Un recorregut per capítols: del cardenal Tarancon a Juan Varea i el flamenc

El recorregut escènic va estar rigorosament estructurat per blocs temàtics que retien homenatge a personatges i episodis importants de la ciutat:

  1. Introducció i Cardenal Tarancon: El concert va arrancar amb l'obertura de Carmen i introduint la figura solemne del cardenal borrianenc, a qui van dedicar l’obra Vals del caballero de Gracia.

  2. Francesc Tàrrega: La figura del mestre universal de la guitarra va prendre el protagonisme amb la interpretació de Capricho Árabe, on la secció simfònica va fusionar-se amb el guitarrista Pedro Navarro i el cos de ballaores.

  3. Borriana Universal: Repàs de figures històriques de Borriana que han dut el nom de la terra natal arreu del món, com Vicent Cañada Blanch, Jaime Chicharro, Enric Monsonís Domingo, Manuel Borja Villel, Daniel Vidal Fuster, Joan Baptista Planelles i Joan Manel Canós Ferrer. En homenatge a eixes personalitats, l’orquestra va interpretar ‘Havanera’ de l’òpera Carmen.

  4. Juan Varea: En este capítol, dedicat a la tradició flamenca de la ciutat i a la figura de Juan Varea, l'ambient andalús va aconseguir el seu punt àlgid. Va tindre lloc la participació del cantaor Niño de la Aurora des del balcó de l’Ajuntament i de la col·laboració conjunta de Pedro Navarro a la guitarra i Kevin Muñoz a la guitarra i caixó flamenc.

  5. Martí de Viciana: Es va posar en valor la tasca del Centre Municipal de les Arts Rafel Martí de Viciana, destacant el talent del grup d’alumnes dirigides per Ana Llopis, que van omplir l'escenari d'elegància i color interpretant La Leyenda del Beso.

  6. Borriana, passió i tradició: Este bloc es va vincular directament a la memòria taurina, al Museu del Bou i a les festes populars, fent especial esment a Maraya, a Soler Lázaro i a Gustavo Traver, i va servir de marc per a la interpretació de Sevilla d'Isaac Albéniz.

  7. Gran final i Reyes Martí: La cloenda va recordar la tradició festiva les Falles i de la pirotècnia de la família de Reyes Martí amb la interpretació de la Taranta / Cinema Paradiso a càrrec de l’orquestra i Pedro Navarro. Doña Francisquita va tancar la nit de manera apoteòsica.

Ballaores, duende i l'art eqüestre de la Dehesa Monteandrés

Un dels moments més aclamats per la ciutadania va ser la combinació del ball flamenc de la ballaora Aída Lara amb la presència en directe dels cavalls d'alta escola procedents de la Dehesa Monteandrés (de la Pobla de Vallbona). La plasticitat dels passos de doma clàssica de l'animal, movent-se al ritme de la música simfònica i el compàs flamenc, va evocar els grans espectacles de l'art eqüestre andalús.

Amb esta fusió de la guitarra, el cante jondo, la dansa i l'exhibició eqüestre, Borriana va acomiadar les celebracions patronals reafirmant l'aposta institucional per la cultura flamenca i taurina com a senyal de la identitat de Borriana.

Juanito Varea: de les taronges del Grau a la barriada de Somorrostro

Juan Varea Segura, conegut en el món artístic com a Juanito Varea, va nàixer a Borriana en 1908 i va morir a Madrid en 1985. De ben menut ajudava son pare a transportar les caixes de taronges amb carros i cavalls fins al Grau, des d'on es carregaven a les barques. En l'època de la seua infantesa, la tradició musical valenciana eren les albades i el cant d'estil. Aleshores, com va aplegar a ser un referent del flamenc?

Sent encara un infant, el seu destí va canviar quan la família es va traslladar a la barriada de barraques del Somorrostro de Barcelona, una zona poblada principalment per comunitats gitanes on el joveníssim Juan va tindre el primer contacte directe amb el cant flamenc. En eixe entorn va aprendre inicialment a tocar la guitarra de la mà de Miguel Borrull (fill) i més tard es va iniciar com a cantaor. La seua gran oportunitat va aplegar a la sala Villa Rosa, on el cantaor Angelillo el va descobrir i el va incorporar a la companyia encapçalada per Manuel Vallejo. Considerat un gran clàssic del gènere, l'any 1930 va gravar el seu primer disc, en el qual va interpretar fandanguillos a tres veus al costat de Pepe Marchena i Juan el Pescaero, acompanyats per la guitarra de Ramón Montoya.

GOM




























Entrades populars d'aquest blog

L'Alcúdia de Veo. De la calma de la piscina a la incertesa del desallotjament

Astronomia. Vespres de l’eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026. Segona entrega

L'Alcúdia de Veo. Diana Morant visita l’Alcúdia de Veo per a traslladar el suport del Govern després de l'incendi de la Serra d’Espadà