Un xiquet troba una granada de mà per detonar a l’Alcúdia de Veo
El passat 29 d’agost, un xiquet de
9 anys va trobar per atzar una granada de mà de la Guerra Civil activa en
intentar amagar un joguet entre les pedres d'un ribàs. El xiquet va confondre
l'artefacte amb una pinya a causa del rovell i la forma característica. Son
pare i son avi, que de seguida s’adonaren de la gravetat de la situació,
van alertar immediatament l’alcalde, la Guàrdia Civil i els TEDAX. Un fet
d’eixes característiques palesa el risc silenciós que encara s’oculta colgat
als paratges de la Línia XYZ, 90 anys després del conflicte bèl·lic.
L’ALCÚDIA DE VEO — 7 de setembre de 2026
I. L’amagatall de la Serra d’Espadà
L’estiu a l’Alcúdia de Veo té un sabor antic, amerat de
tranquil·litat, aire pur, carrers estrets i costeruts i una llibertat que només
les muntanyes pintoresques de la Serra d’Espadà saben regalar. Per a Sergi, un
xiquet de 9 anys, el poble és un paradís temporal, un parèntesi de quietud
enmig del ritme dels horaris escolars i del tropell de Barcelona, la ciutat on
residix durant tot l’any. Malgrat pertànyer a la cinquena generació arrelada a
Catalunya d'ençà que el iaio Quico i la iaia Elvira van haver d'emigrar a la
capital catalana a buscar faena, els lligams de la família amb la terra
d'origen es mantenen intactes. De fet, cada estiu passen una bona temporada a
l’Alcúdia de Veo, on s’allotgen a la casa que varen heretar dels avantpassats.
Però totes les coses bones tenen un final i les vacances s’acabaven. La vesprada del dissabte 29 d’agost, Sergi va decidir complir amb un ritual carregat de poètica infantil: amagar un tresor que l'esperaria intacte fins a l'estiu vinent. Al sendemà mamprendria el viatge cap a Barcelona amb els pares i en setembre tornaria a la rutina. L'objecte triat a guisa de tresor era un ratolinet de plàstic, aconseguit dies abans en una màquina de boles sorpresa durant una excursió familiar a Matet. Eixe xicotet testimoni de plàstic guardaria un secret: la promesa que un fil invisible mantenia viva la seua vinculació amb el poble.
Acompanyat per son pare, Sergi es va dirigir al garroferal
de Rafael, situat en un bancal just enfront de la casa familiar. A la dreta de
l'entrador s'alça un ribàs de pedra en sec que sosté un habitatge. Sergi va
buscar entre les pedres del mur un forat, i en la cavitat que li va semblar més
fonda va ficar la mà per a explorar-la a les palpentes; sí, eixe amagatall
pregon s’adeia a l’entranyable ratolí. Va entaforar una miqueta més la mà fins
que el capciró dels dits van notar una massa dura, freda i de textura aspra.
—Mira, papa, he trobat una pinya! —va cridar el xiquet,
traient la troballa a la llum.
De primera hora, la confusió era perfectament comprensible. Coberta per una pàtina de rovell terrosa, la forma ovalada i la quadrícula en relleu recordaven fidelment les escames llenyoses d'una de les moltes pinyes innocents que entapissen la Serra d’Espadà. Tanmateix, el cor li deia que aquella andròmina que el fill li mostrava devanit no era cap fruit de la natura. D'una revolada plena d'esbalaïment, li va arrabassar la falsa pinya de la mà i la va dur a corre-cuita a casa per a demanar consell a l’avi Salvador.
«En Sergi ha trobat una bomba!», va ressonar per tota la casa l’exclamació, que podia semblar una broma si no fora per l’esguard expert de l’avi Salvador. Home savi i prudent, i avant li va caldre un colp d'ull per a reconéixer la silueta mefistofèlica d'una granada de mà de la Guerra Civil. Li mancava l’anella i la palanca de seguretat, els mecanismes que impedien que s’activara. En sospesar-la i comprovar que pesava com un roure, va copsar el pitjor dels escenaris: l'artefacte mantenia la càrrega de pólvora sencera i tindre un explosiu a les mans és transitar per un pas ben estret.
Continueu llegint l’article El secret de la granada de la Guerra Civil trobada a l’Alcúdia de Veo.
GOM
